Juguem amb predadors i preses del Cretaci per 100.000 Kcal!

I per concloure el variable de Ciència i Fantasia, el divendres dia 5/12/2008 presentareu un treball imprès de l’ordinador, amb el disseny del joc que heu ideat per explicar com s’organitza una piràmide tròfica en aquest fantàstic mon cretàcic que hem abstret del documental “Caminando con Dinosaurios” i de la películ·la “Jurassic Park”. Recordem que es tracta d’una sabana que produeix només 100.000 Kcal. Aquestes Kcal es reparteixen en un cert nombre de cartes per categoria calòrica o aliment; això vol dir que hi haurà cartes de 2000, 1000, 750, 500 i 250 Kcal i que tot plegat haurà de sumar 100.000. Del total de cartes (no de Kcal) que hi haurà, 2/5 parts seran l’aliment de la sabana, que és el mateix que dir les cartes de la baralla que no es reparteixen al principi del joc, si no que es capturen quan l’herbívor s’alimenta i retornen a la baralla quan un herbívor o un carnívor es mor (repasseu això dels apunts, que m’haureu de justificar el per què!). Les altres 2/5 parts d’aquestes cartes es repartiran entre 3 o 4 espècies d’herbívors i 1/5 part restant es repartirà entre 2 o 1 sola espècie de predador. Heu de triar 5 espècies de dinos, 3-4 herbívors i 2-1 predadors i fer-ne una fitxa amb les característiques que us semblin més importants. Aquestes característiques hauran de jsutificar les cartes d’escut (defenses o habilitats d’atac) i segons es tinguin posareu preu en Kcal l’individu que les tingui; això vol dir que si tens plaques òssies que et protegeixen d’un atac, per atacar el predador ha de tenir, per exemple, un mínim de 3000 Kcal i si no tens aquesta defensa es pot atacar amb 500 Kcal. Les Kcal els predadors les prendran de les preses i les preses de la sabana o cart6es de la baralla. Les cartes que no són d’escut, les que diuen ataca o pots reunir-te per defensar-te d’un atac o si tens 10.000 Kcal et pots reproduir, o qualsevol cosa de les que hem estat parlant del model de predador-presa (Tom i Jerry) o de les estratègies reproductives (K i R), les que se us ocorrin, són cartes a part de les calòriques. Amb tota aquesta informació fareu el treball que haurà de tenir els apartats següents:

1) Introducció: que són els dinosaures, quan van viure al planeta i amb quina de les teories de l’extinció d’aquests organismes lliga més el joc predador-presa que estem treballant i per què.

2) Descripció del sistema (joc) en piràmide tròfica. Ja sabeu: una sabana del cretàci tantes kilocalories que repartirem així per aquest i aquest altre motiu. Però quines i com són les espècies de dinosaure (fitxa)que heu triat per jugar. Amb quins atributs (cartes escut) els dotareu. Amb quina espècie jugarieu? i per què?, basant-vos també en el model de Tom i Jerry si podeu.

3) Com és el model predador-presa del nostre joc? (què passa entre predadors i preses, i què fan les presesper alimentar-se i defensar-se, què fan els predadors…com es reprodueixen, quins més que quins altres i per què. Penseu que han de ser espècies no solitàries, diürnes i terrestres que si no no hi ha joc. Per què no hi hauria joc? Recordeu el model Tom i Jerry, la K i la R i apliqueu-ho.

Amb aquests 3 apartats ja ho teniu, però el 4) valoració del crèdit ciència i fantasia, ho feu no en grup, si no en privat i contestant aquí, al bloc amb el vostre nom. Digueu si us ha agradat o no, que podeu dir-ho sempre i quant digueu un perquè raonat. Què heu entès, en què us ha ajudat o pel contrari què no heu entès i en què heu trobat més dificultat. Ànim, ciència i fantasia que ja hem acabat!

Per si algú li serveix d’ajuda o inspiració o en vol més, aquí unes dades de consum en Kcal d’un gran herbívoractual:

1 elefant d’una TM de pes és un elefant jove, petit, i consumeix diàriament 14.226 Kcal. Imagineu el que ha de consumir un elefant africà mascle de 6TM! I quan pesava qualsevol dels dinos que heu triat? N’hi hauria prou per un dia a la nostra sabana de 100.000 Kcal? Es clar que no. Per petits que fossins els dinos. Es un joc. Per fer-ho millor, quantes Kcal ens hi hauríem de jugar?

Tom i Jerry, fa 100 milions d’anys

Imagina que, fa 100 milions d’anys, en un paissatge de herbes altes, com la sabana africana, i bosquines , hi podíem trobar dos espècies de grans rèptils, de Dinosaures. L’espècie Tom i l’espècie Jerry. Només dues espècies, una praderia d’herbes altes i uns boscos. Cap altre lloc on anar. És una illa. Una de les espècies és un herbívor (Jerry). L’altre, és un carnívor (Tom). Escriu una petita descripció de com imagines la vida de Tom i Jerry en aquesta illa. T’ajudo amb un guió que trobaràs al final.

Recorda que en els ecosistemes, totes les espècies existeixen com a població. Per a que els ecosistemes es mantinguin estables hi ha d’haver un equilibri poblacional (entre totes les poblacions de les diferents espècies, vegetals o animals). Hi ha factors (fets) que provoquen l’augment de les poblacions; el principal és l’anomenat potencial biològic o nombre de descendents que en condicions ideals pot tenir l’espècie (nombre d’ous, en el cas dels dinos). El potencial biològic també té a veure amb la capacitat de dispersió que té l’espècie (capacitat de moure’s cap a llocs més favorables) i els mecanismes de defensa vers els predadors. Les poblacions no augmenten constantment, només ho fan en condicions òptimes, ja que hi ha altres espècies (predadors que se’ls mengen, competidors que mengen el mateix o massa individus en la població competint entre ells per menjar) i factors no biològics (falta d’aliment, sequera, clima advers) que no ho permeten. D’això se’n diu resistència ambiental. Hi ha espècies que augmenten molt rapidament les seves poblacions, tenen molts descendents dels que no en tenen cura i s’anomenen espècies d’estratègia reproductiva R, mentre que les que augmenten lentament les seves poblacions, tenen pocs descendents i en tenen cura, s’anomenen d’estratègia reproductiva K.

També has de recordar que les poblacions de predadors i de preses es controlen mutuament. Si augmenten les preses, augmenten els predadors i si augmenten els predadors, acaba disminuïnt el nombre de preses, que torna a fer disminuir el nombre de predadors fins que la població de preses torna a augmentar; etc.

1. En quin període de la Terra viuen Tom i Jerry? Hi ha algun tret característic d’aquest període? Els continents? La vegetació? El clima? Què?

2. Quina espècie serà més nombrosa i per què (relaciona-ho amb l’estratègia reproductiva K, r, que és com dir el nombre de possibles descendents, i el tipus d’alimentació, herbívor o carnívor)

3. Recorda que Tom és carnívor i Jerry herbívor. Com t’imagines la mida i l’aspecte (color, patrons de pell, defenses; etc) de cadascuna d’aquestes dues espècies? Els fòssils res no ens diuen del color dels nostres dinos; però tu ja ho saps tot de les reconstruccions dels paleontòlegs. si no és així clicka aquí, i aquí i aquí.

4. I els sons de l’illa? Es comuniquen amb sons vocàlics els nostres dinos? Creus que hi haurà diferències entre el tipus de sons i els moments en que els emeten en l’espècie Tom i l’espècie Jerry? Quines diferències? Per què?

5. Creus que només aquestes dues espècies de dinos, Tom i Jerry, poden mantenirse a l’illa per molts anys? Sí? No? Per què?

Recorda que no cal escriure molt. És un exercici de documentació i imaginació, com el que va haver de fer M. Crichton en escriure Jurasic Park. Per què dic això? Fes un petit comentari per respondre’m.